Treballs premiats UOC Rural

Aquest Treball Final de Grau se centra en la creació d’un documental audiovisual amb què es vol transmetre un missatge a l’espectador que mostri la realitat del comerç tradicional existent als petits pobles de l’Espanya buidada. Amb el documental es donarà visibilitat als costums que es continuen mantenint malgrat els anys i la globalització. És un projecte creatiu on es reflectiran diferents disciplines del món audiovisual.

El document que a continuació es presenta és la memòria que recull tot el procés que s’ha seguit per crear el documental. Un procés que va començar amb una idea i que ha esdevingut un projecte personal i familiar amb què mostrar i donar veu al món de les tradicions rurals.

En aquest documental es mostra una peça apta per a tots els públics i adreçada a un target interessat en l’evolució de les formes tradicionals de comerç i interessat pels costums rurals del nostre país.

La idea del projecte és realitzar un documental basat en una família que fa més de 80 anys que es dedica a l’elaboració del pa, on es mostri que a la nostra societat se segueixen mantenint vius vells costums. Un treball que posa en relleu l’especulació de les grans empreses en el comerç, però també l’esforç i l’orgull que sent la seva gent per mantenir aquestes formes de comerç pràcticament oblidades. Una reivindicació que permet aprofundir i mostrar els valors rurals i tradicionals dels nostres pobles.

D’aquesta manera, el propòsit de l’enregistrament del documental es converteix en un projecte que va més enllà de mostrar unes imatges, sinó que servirà per llençar un missatge de resistència dels costums rurals i per potenciar aquest tipus de negoci en desús. Per tant, el documental tindrà una rellevància social que serà utilitzada per mesurar la importància dels costums i les tradicions que a poc a poc es van destruint amb la globalització. De la mateixa manera, servirà per destacar i comparar com la societat concep el comerç i la forma de consum.

L’àmbit rural català, des de fa uns anys, es troba en procés de despoblament amb un índex  d’envelliment poblacional alt, degut, en part, a l’èxode camp – ciutat. Aquesta dinàmica s’ha vist  contraposada a la realitat de persones joves que, després de la crisi de la Covid-19 han decidit tornar  als pobles, atrets per un model de vida oposada al ritme de vida frenètic que propicien les ciutats.  D’altra banda, és innegable que Catalunya és terra d’arribada de molts joves que han migrat sols i que  un cop assoleixen la majoria d’edat es troben en una situació d’alta vulnerabilitat. Molts d’ells  resideixen a les ciutats grans, perquè és on hi ha més concentració de recursos i serveis on acollir-se  i també perquè hi troben grups d’iguals amb qui relacionar-se. El model urbà, però, també porta a  aquestes persones a viure en barris marginals on l’habitatge té un cost més assequible i a treballar  en feines més precàries perquè, sovint, no tenen cap qualificació.

En aquest assaig vull reflexionar  sobre com l’Educació Social i la seua praxis pot ser un element dinamitzador que obri portes als joves  que han migrat sols sent menors d’edat cap al món rural, en comunitats reduïdes – pobles de menys  de 2.000 habitats -, caminant cap a models d’acollida integral, la xarxa comunitària que els pot  brindar i les oportunitats d’habitatge i feina, sent agents que frenin el despoblament rural arreu del  territori. 

El propòsit del següent treball és dissenyar un pla de comunicació estratègic per a l’Oficina Jove de la Terra Alta amb l’objectiu d’esdevenir una eina més en la lluita contra el despoblament rural.

La comarca encapçala el podi en la llista d’aquesta regressió demogràfica que està sotragant les zones rurals del país, i ha vist com la seva població es reduïa a la meitat durant el darrer segle. Partint del dràstic escenari, el present pla agrupa i conjuga, en termes comunicatius, les línies de treball de l’Oficina, una organització que cohesiona social i culturalment el jovent de la comarca, i esdevé la seva finestra en l’administració.

Augmentar la participació en les seves iniciatives, assegurar la seva presència digital, estrènyer les relacions amb el teixit associatiu, i explotar el sentiment de pertinença dels joves són els quatre pilars del pla, el qual s’executarà durant un any. El pes de les relacions comunicatives se l’emportaran els canals digitals, canals que triomfen entre el nostre públic potencial.

Rere l’acostament amb els públics, trobem també la importància de la conscienciació i mobilització del jovent entorn la situació que viu la comarca, és per això que una de les accions clau serà l’organització de les l Jornades Contra el Despoblament. Amb els joves com a protagonistes, l’esdeveniment, celebrat a la meitat del pla, vincula a tots els públics estratègics amb la causa. Autoestima rural, oportunitats de futur, participació activa i joventut compromesa són alguns dels conceptes que formen l’storytelling d’un pla de comunicació adaptat a les necessitats del jovent terraltí, i dissenyat rere un fi que afecta a tots.

El present Pla Estratègic de Sostenibilitat Turística per a la Mancomunitat de municipis Barranc de Las Cinco Villas a la província d’Àvila 2030 es basa en un estudi detallat de la situació del sector turístic als municipis de Coves de la Vall, Mombeltrán, Sant Esteve de la Vall, Santa Cruz del Valle i Villarejo del Valle, localitats que per la seva situació de proximitat geogràfica i sociocultural es presenten com a destinació turística conjunta. Aquests pobles se situen a la província d’Àvila, als peus del Parc Regional Serra de Gredos i sobre la Vall del Tiétar, es tracta d’un territori de gran riquesa natural i paisatgística. El Port del Pico, la calçada de Cuevas de la Vall, o el Castell d’Alburquerque a Mombeltrán són alguns exemples de béns naturals i culturals que els converteixen en una destinació turística rural d’interior amb més de 40 anys d’experiència.

A l’àrea d’estudi es constata, d’una banda, la manca de mesures basades en els principis social, econòmic i mediambiental de la sostenibilitat i de l’altra del descontrol d’informació relativa al sector del turisme. Per això els objectius d’aquesta aportació es dirigeixen a millorar la sostenibilitat de l’entorn social i empresarial i implementar una estratègia turística. Per això, en primer lloc, es realitzarà una revisió de qüestions relacionades amb la planificació estratègica i desenvolupament sostenible en entorns rurals de la Serra de Gredos. Així, ajustant-se a les necessitats d’aquest treball professionalitzador, s’aplica per donar resposta als objectius i corroborar les hipòtesis, una metodologia de treball mixta ja que facilitarà elaborar un estudi de diagnòstic de situació, mitjançant tècniques de recollida de la informació mitjançant enquestes i entrevistes que se sintetitzen a la matriu DAFO, per a la seva posterior aplicació en mesures estratègiques que millorin la sostenibilitat del turisme. En aquest sentit, la proposta d‟accions se centra en: combatre l‟actual situació de pèrdua demogràfica i envelliment, així com dinamitzar el sector turístic per mitjà d‟accions que permetin l‟ampliació de la cartera de turistes. Així mateix, la visió d’aquest instrument de planificació estratègica s’alinea amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides per al 2030, similars tant en la cronologia com en la comprensió holística de l’entorn natural i humà.

L’objecte finalista no és altre que fomentar una gestió sostenible del turisme a través d’una reflexió sobre els usos d’espais rurals i les potencialitats de desenvolupament sostenible amb una marcada visió social, on l’activitat turística juga un paper potencialment dinamitzador i que harmonitzi tradicions amb noves exigències de l’entorn global i digitalitzat.